Dirmaster

Francisco Franco.html



L'article conté informació no enciclopèdica. (Col·laboreu!) Molt incomplet. No diu res de l'actuació de Franco durant la Guerra Civil ni durant la dictadura. A voltes massa subjectiu. Errors historics greus (vegeu discussio)

Francisco Franco Bahamonde
69è President del Govern d'Espanya 1r de la Dictadura Franquista (1939-1975)
Mandat 5 de febrer de 1939 – 9 de juny de 1973
Vice President(s)	Cap (1939-1962) Agustín Muñoz Grandes (1962-1967) Luis Carrero Blanco (1967-1973)
Precedit per	Juan Negrín López
Succeït per	Luis Carrero Blanco
Cap d'estat d'Espanya
Mandat 1 d'abril de 1939 – 20 de novembre de 1975
Precedit per	President de la República Manuel Azaña Díaz
Succeït per	Rei d'Espanya Joan Carles I
Naixement	4 de desembre de 1892 Ferrol (Galícia, Espanya)
Mort	20 de novembre de 1975 Madrid (Espanya)
Partit polític	Moviment Nacional
Parella	Carmen Polo
Professió	Militar

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol,conegut des de 1938 a 1982 com Ferrol del Caudillo, 4 de desembre de 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975). Militar i dictador feixista espanyol. Va ser cap d'estat des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la seva mort.

Nascut a El Ferrol (La Corunya), i batejat Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo, volia seguir la carrera del seu pare tot ingressant a la Marina però l'Acadèmia naval va estar tancada des de 1906 fins 1913. Es va graduar a l'Acadèmia Militar de la ciutat de Toledo. A l'edat de 23 anys, per nomenament del rei Alfons XIII, es convertí en el comandant més jove en l'exèrcit espanyol, per la seva labor en la guerra del Marroc. Es convertí en general de brigada l'any 1926 per mèrits de guerra, el general més jove de tot Europa.

També el 1926, Franco es va casar amb l'asturiana de classe alta Carmen Polo amb qui va tenir una única filla anomenada Maria del Carmen Carmencita. Com a fet excepcional el padrí del seu casament va ser el rei Alfons XIII cosa que va donar-li gran renom entre els monàrquics.

El 1928 va ser el comandant de la recent creada Acadèmia Militar de Saragossa, el tancament d'aquesta Acadèmia el juny de 1931 per part del govern de la República en va ser el seu primer enfrontament.

Durant la Segona República Espanyola, el 1933, amb el triomf de la CEDA, partit d'orientació conservadora, en les eleccions, és ascendit a general de divisió. El 1934, durant el període de govern radical-cedista, com a cap d'Estat Major, dirigí des del Ministeri de la Guerra, del qual era ministre Diego Hidalgo, les operacions per a reprimir la insurrecció obrera a les mines d'Astúries. Després de dos mesos de lluita fruit de la repressió del moviment inserruccional moriren entre 1.200 a 2.000 persones.

Destinat a Santa Cruz de Tenerife, el febrer de 1936, com a comandant general de les Canàries pel president Casares Quiroga, el 18 de juliol de 1936 s'uní, passats uns mesos, al projecte de revolta que liderava Emilio Mola i participà activament en els preparatius per a la revolta militar contra el Govern legítim del Front Popular, junt amb altres militars com Queipo de Llano, José Sanjurjo, Moscardó i d'altres. En aquest moment comença la Guerra Civil espanyola. El detonant del cop d'Estat i l'excusa de l'inici va ser l'assassinat del polític Calvo Sotelo (aquesta tesi s'ensenyava oficialment en les escoles franquistes), però sembla que en realitat només va fer que s'accelerés uns dies la data prevista de l'alçament.

L'any 1937 fou nomenat a Burgos generalíssim de tots els exèrcits. Durant la guerra civil s'instauren les penes capitals sumaríssimes sancionades pel mateix general i les denúncies anònimes es converteixen en la manera d'empresonar i liquidar greuges causats durant l'etapa republicana.

La guerra finalitza oficialment l'1 d'abril de 1939 a mans dels militar sublevats, i Franco es manté com a cap de l'Estat assegurant que 'no hay ni vencedores ni vencidos' en un discurs radiofònic. No fou així ja que milers de ciutadans van ser afusellats en la postguerra i centenars de milers de persones van haver d'exiliar-se, molts de per vida.

Taula de continguts 1 Intervenció a la Segona Guerra Mundial (1939-1945) 2 Dictadura (1939-1953): la postguerra 3 Dictadura (1953-1975): el desarrollismo 4 Referències 5 Enllaços externs

edita Intervenció a la Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Durant la segona guerra mundial Franco va posar en perill la neutralitat d'Espanya (proclamada públicament el 4 de setembre de 1939). L'Estat espanyol va admetre l'ús dels aeroports i ports espanyols per els avions i submarins alemanys. Cessions fruit del Pacte Anti-Komintern i el Tractat germànic-espanyol d'amistat, tots dos signats en març de 1939.

El 23 d'Octubre 1940 Franco s'entrevistà amb Hitler a Hendaia, on li demanà desmesurades exigències perquè Espanya tot just sortia d'una llarg enfrontament fratricida. De totes maneres, Hitler ja no estava interessat en l'estret de Gibraltar ja que havia desviat l'atenció cap els Balcans, en perill després de la fracassada intervenció italiana a Grècia.

També podem comprovar que Franco no tenia cap vocació neutralista quan va enviar al front soviètic la "Divisió Espanyola de Voluntaris contra Russia", més coneguda com Divisió Blava, i oficialment com Divisió 250 de l'Exèrcit alemany. Aquest ajut a Hitler suposa, segons el Dret Internacional, una agressió contra el bàndol dels aliats. Però els aliats no van declarar la guerra a Espanya; primer, per la poca pressió que Stalin va exercir sobre els seus aliats occidentals ja que tenia por que aquests creguessin que volia ampliar la seva futura zona d'influència en un àmbit on l'acabava d'exercir recentment (Guerra civil espanyola). I segon, perquè s'estava dissenyant l'Europa de blocs, i a les democràcies occidentals -subordinades ja a l'estrategia dels Estats Units des de 1943- les interessava mantenir a Franco en el poder per la seva vocació anticomunista.

Quan els nazis perden la guerra, Franco prova de distanciar-se formalment de l'estètica nazi i el 1947, fa prohibir la salutació amb el braç alçat, salutació obligatòria de 1939 a 1947.

edita Dictadura (1939-1953): la postguerra

A la postguerra (i també durant la guerra) els objectius principals de Franco són la modificació de l'estructura de l'estat d'acord amb els interessos del grups dominants que li donaven suport i l'aniquilació de l'oposició interior, amb el desplegament d'una repressió implacable que abastarà tots els nivells de la vida pública i privada, i que inclourà consells de guerra col·lectius i sumaríssims sense garanties processals ni cap possibilitat de defensa, delacions, arbitrarietats i "paseos". A les nacions històriques, aquesta repressió es comporta l'abolició dels estatuts d'autonomia i la prohibició de qualsevol expressió pública del català i el basc.^[1]

El règim franquista suposà un retrocés tant en l'aspecte econòmic com en el camp intel·lectual, de dècades. L'economia resta fallida fins ben entrada la dècada dels anys cinquanta, pel que fa a les mancances intel·lectuals es pot dir que encara rossegam les conseqüències de la traïció franquista.

edita Dictadura (1953-1975): el desarrollismo

L'any 1953 Franco es va reunir amb el president dels Estats Units, Eisenhower i va concedir-li bases en territori espanyol (Rota, Morón de la frontera, Saragossa i Torrejón. Actualment només estan actives les dues primeres). A canvi, a partir de l'any 1959, Espanya va començar a rebre ajudes econòmiques.

L'única matèria d'infraestructures que va avançar durant la dictadura van ser els pantans. L'altra cara de la moneda va ser la falta de planificació de l'habitatge: construcció sense miraments al litoral i construcció d'edificis amb material deficient, que més endavant comportaria els efectes de l'aluminosi.

El 1969 designà per al títol de rei Joan Carles de Borbó, nét d'Alfons XIII i fill de Joan de Borbó i de Battenberg, hereu legítim de la Corona. El juny de 1973 creà el càrrec de president del govern, que recaigué en el seu màxim col·laborador Luis Carrero Blanco. La mort d'aquest en un atemptat, el desembre del mateix any, endurí el règim. Això provocà, el 1974, l'execució al garrot de l'anarquista Salvador Puig i Antich i un suposat polonès al qual anomenaren Heinz Chez. Ambdues execucions es feren el mateix dia, la primera a Barcelona i la segona a Tarragona. El setembre de 1975, dos mesos abans de la seva mort, el dictador féu afusellar uns membres d'ETA i del FRAP, cosa que mobilitzà una gran part de l'estranger i fins i tot del mateix Papa. Franco, segurament ja debilitat i proper a la mort, no va rectificar les condemnes.

Oficialment Franco morí el 20 de novembre de 1975 al palau del Pardo, però van desconnectar les màquines que el mantenien viu molt abans, a un quart de dotze de la nit del dia 19, segons apunten diverses fonts. Van passar moltes hores fins que es va comunicar oficialment que havia mort, endarrerint l'anunci al dia 20, el dia que feia 39 anys de la mort del falangista José Antonio Primo de Rivera. Va ser enterrat, com ell, al Valle de los Caídos.

Al cap de dos dies, Joan Carles de Borbó, assumí el càrrec de cap de l'Estat, jurant fidelitat als principis del règim.

Un dels seus lemes, inscrit en totes les monedes emeses, era: Caudillo de España por la Gracia de Dios.

Recentment (novembre de 2005), el Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta de l'historiador Josep Benet, s'ha compromès a redactar un informe d'acord amb les lleis de Dret internacional, que inclogui tots els assassinats de Franco, i permeti indemnitzar els familiars de les víctimes. Curiosament aquest és l'informe que ha redactat la Justícia Espanyola per acusar el dictador xilé Augusto Pinochet, mentre que en el cas de Franco, la Constitució Espanyola de 1978 ha fet el mateix paper que la Llei de Punt Final xilena, és a dir garantir la impunitat de tots els crims de guerra que segons la carta de les Nacions Unides, no prescriuen mai ^[2].

També el jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Baltasar Garzón, considera que és necessari d'instituir una comissió de la veritat perquè s’investiguin els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.^[3]

Precedit per: Juan Negrín	President del Govern d'Espanya 1939–- 1973	Succeït per: Luis Carrero Blanco
Precedit per: Manuel Azaña	Cap d'estat d'Espanya 1939–- 1975	Succeït per: Joan Carles I

edita Referències

v • d • e Referències i notes ↑ ARACIL, R., OLIVER, J., SEGURA, A. El mundo actual Barcelona, 1998. Edicions Universitat de Barcelona ISBN 84-8338-006-4 ↑ derechos.org ↑ MemòriaCatalunya.org, ABC, 20minutos.

edita Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons.
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.

• Els crims franquistes contra la humanitat

Aktualny kurs dolara:
dolar amerykański(USD): 2,9551

Online News

---

---