Majestat Batlló.html



La imatge de Majestat Batlló.

Majestat Batlló, és una imatge en fusta policromada del segle XII, que presenta a Crist crucificat, en aptitud de Crist Majestat o triomfant sense rastres de sofriment. És una de les mostres més interessants d’imatgeria medieval d'aquest tipus iconogràfic a Catalunya. La seva procedència s'ha situat als Pirineus catalans de la comarca de la Garrotxa.[1]Aquesta obra es troba exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Taula de continguts

edita Història

La Majestat, deu el seu nom al col·leccionista Enric Batlló i Batlló, que la va comprar a un mercat d'antiguitats i la va donar a la Diputació de Barcelona l'any 1914. Al moment d'arribar al museu estava coberta per una capa de vernís que impedia de veure la policromia.[2]

Es creu que aquest tipus d'iconografia es va introduir a Catalunya pels pisans, quan van arribar el 1114 per ajudar el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, a la seva conquesta de les illes Balears.[3] Al romànic, la fusta va ser un dels materials més emprats per a l'elaboració del mobiliari litúrgic i les imatges per a l'interior dels temples, emprant-se per als crists crucificats dos blocs o troncs de fusta, un per al cos i un altre per als braços, era normal que després de tallades les imatges es policromessin.[4]

La imatge del crist crucificat, a l'Edat mitjana es presenta en diversos tipus d'iconografia: amb el tors nu i amb el perizonium o faldilla curta lligada a la cintura i mort a la creu amb els ulls tancats i el rostre amb dramatisme i certa tensió; i l'altre tipus, com la Majestat Batlló, damunt la creu amb la túnica llarga cenyida a la cintura i triomfant, amb la particularitat de tenir els ulls oberts i sense cap signe de dolor. Aquesta representació va ser la més abundant a l'Occident durant tot el segle XII seguint el prototip del Crist Volto Santo de Lucca. Després de noves datacions d'aquest Crist es considera que és una obra tardana de finals del segle XII o inicis del XIII, per la qual cosa es planteja problemes a la cronologia d'altres crucifixions, segurament el Volto Santo és una còpia d'un prototip anterior com el de la catedral de Milà o el de la Majestat Batlló de Barcelona.[5]

La Majestat Batlló ha estat sempre relacionada amb el Volto Santo de la catedral de Lucca. Es compara amb altres mitjançant la indumentària, la túnica i el cenyidor com la de la Catedral de Braunschweig de 1173 o la conservada al Museu d'Art Sacra de San Gimignano.[6] A Catalunya se l'ha relacionada amb la de Les Planes d'Hostoles, la de Sant Salvador de Bellver, la de Beget, la d'Angostrina i la d'Éller, encara que solament la de Bellver i la de Beget, disposen dels plecs tubulars.[7]

edita Descripció

L'obra està tallada en fusta de xiprer i la seva procedència se situa habitualment a la regió d'Olot, a la comarca de la Garrotxa.[8] La imatge del Crist té unes mides de 94 x 96 x 17 cm i la creu de 156 x 120 x 4 cm[9]

Es caracteritza la imatge per l'actitud rígida i solemne, amb els ulls oberts, amb una talla esquemàtica, que s'adiu amb un cert sentit del detall com els que s'observen als cabells i la barba, li falten els peus i alguns dits de les mans. El Crist està vestit amb una llarga túnica amb mànigues també llargues (túnica manicata) i plecs tubulars paral·lels que la recorren a la seva totalitat, (que es poden veure també a la Majestat de Baget de la Garrotxa);[1]està policromada amb cercles de color vermell amb fons blau i motius vegetals de clara influència oriental; es troben teixits islàmics amb decoració semblant al Museu Episcopal de Vic. La creu està pintada a base de franges blaves, blanques i vermelles i presenta a la part superior la inscripció:

« JHS NAZARENUS REX IUDEORUM (Jesús de Natzaret Rei dels Jueus).  »

Al revers de la creu hi ha en el seu centre restes de la pintura d'un Agnus Dei.[1]

Pel que fa a la pintura dels cercles de la túnica es troba relacionada amb el sudari, de teixit islàmic, de Sant Ramon mort el 1126, de la catedral de Roda d'Isàvena.[10]

edita Simbologia

A la simbologia la representació del Crist amb els ulls oberts, s'interpreta com el triomf sobre la mort,[1] així com del caràcter de les vestidures, es fa la seva lectura, com a reflex de l'Apocalipsi.[11]

L'Agnus Dei, que salva els homes amb la seva sang així com al mateix temps representa Anyell triomfant sobre la mort i que comparteix amb Déu el tron i és adorat pels homes.[12]

edita Cronologia

La seva cronologia és difícil de datar però pels caràcters de la inscripció de la creu i per la pintura es localitza al segle XI i d'altres autors la daten al segle XII, la pintura és semblant als frontals de la zona de Ripoll, de mitjan segle XII, que s'utilitza com a argument per diversos investigadors.[13] Actualment es pot situar cap a 1150. Els caràcters cúfics de la vora de la túnica presenten una analogia amb el motiu islàmic d'un cimaci del claustre de l'abadia de Saint-Pierre de Moissac, sembla una prova de l'àmplia difusió que durant el romànic es va fer d'alguns recursos a diferents llocs.[1]

edita Referències

v • d • e
Referències i notes
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Camps i Sòria, Jordi, (1992), Museu Nacional d’art de Catalunya, Prefiguración, Barcelona, Lunwerg Editores, ISBN 84-8043-004-4
  2. ↑ Trens, M., (1966) Les majestats catalanes, (Monumenta Cataloniae, XIII) Barcelona, p.161
  3. ↑ Pijoán, José, (1927), Historia general del arte, Volumen IX, colección Summa Artis. El arte románico siglos XI y XII, p. 505
  4. ↑ Sureda, Joan, ( 1985) Historia Universal del Arte, Volumen IV, Editorial Planeta, p.132, ISBN 84-320-6684-2
  5. ↑ Barral i Altet, Xavier, Art de Catalunya, (1997), Barcelona, Volum 6 Thema, Equip Editorial, pp.192-193 ISBN 84-921314-6-2
  6. ↑ Armandi, M., 122 Volto Santo o Crist Majestat en Catàleg d’escultura i pintura medievals, 1. Fons del Museu Frederic Marès, Barcelona, 1991, cat.Núm. 122, pp. 105-109
  7. ↑ Bastardes i Parera, R., ( 1978), Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya, Art romànic IX, Barcelona, Artestudi, p.p.86-87 ISBN 84-8518-010-0
  8. ↑ Barral i Altet, Xavier, Art de Catalunya, ( 1997)Barcelona, Volum 6 Thema, Equip Editorial, p.193, ISBN 84-921314-6-2
  9. ↑ Carbonell i Esteller, Eduard – Sureda i Pons, Joan, (1997) Tresors Medievals del Museu Nacional d'art de Catalunya,Barcelona, Lunwerg Editores, p.39, ISBN 84-7782-462-2
  10. ↑ Ainaud de Lasarte, J.( 1973), Art romànic. Guía, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Museu d’Art de Catalunya
  11. ↑ Schiller, Gertrud , Iconography of Cristian Art, Volum II, (1972) Londres, pp.144-145, ISBN 08533133245
  12. ↑ Sureda, Joan, (1985) Historia Universal del Arte, Volum IV, Editorial Planeta, p.150, ISBN 84-320-6684-2
  13. ↑ Dalmases, Núria - José i Pitarch, Antoni, (1986) Els inicis i l’art romànic, Segle IX-XII a Història de l’Art català, volum I, Barcelona, Edicions 62


Aktualny kurs dolara:
dolar amerykański(USD): 2,9551

Online News

W jakim przypadku konsument może oczekiwać wymiany wadliwego telefonu na nowy, kiedy zaś spodziewać się naprawy starego egzemplarza? Na prośbę Czytelnika Dziennik Internautów poprosił o wypowiedzi ekspertów. [read more]

Co najmniej 70 osób zostało oszukanych przez rozbitą dziś grupę przestępczą z Olsztyna oraz zatrzymanego przez funkcjonariuszy 28-latka ze Szprotawy. Policja zwraca uwagę, że w wyniku oszukańczych procederów poszkodowanych osób może być nawet 100. [read more]

Pracownicy Urzędu Kontroli Skarbowej rozpoczęli akcję przeciwko sieci sklepów działających pod szyldem Dopalacze.com, niedługo rozpocznie się też kontrola sprzedaży internetowej. Preparaty reklamowane są jako środki poprawiające nastrój lub koncentrację. O ich szkodliwości Dziennik Internautów rozmawiał z kierownikiem jednego z ośrodków Monaru. [read more]

Prace nad drugą wersją Google Chrome już trwają, czego dowodem jest wersja 2.0.156.1 udostępniona przez kanał aktualizacji dla deweloperów. Google wyposażyło ją w ulepszone powiększanie stron, funkcję autoscroll i jeszcze kilka nowości. [read more]

Coroczny zjazd osób związanych z Wikipedią może odbyć się w Gdańsku. Polska kandydatura musiałaby zwyciężyć z takimi miastami, jak Oxford, Rio de Janeiro czy Kopenhaga, ale według inicjatora pomysłu, Wojciecha Pędzicha, Polacy mają na to realne szanse. [read more]

Miasta