Dirmaster

SIDA.html



SIDA Classificació i recursos externs
El llaç vermell és un símbol de solidaritat amb els VIH-positius.
ICD-10	B24.
ICD-9	042
DiseasesDB	5938
MedlinePlus	000594
eMedicine	emerg/253
MeSH	D000163
... AVÍS MÈDIC

La SIDA (Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida), és una malaltia infecciosa causada pel virus VIH, que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular, la qual afavoreix la instauració d'altres infeccions i malalties de pronòstic clínic greu.

Des que es va descriure el primer cas l'any 1981, han mort de SIDA al món uns 6,4 milions de persones i se n'han infectat més de 40 milions. És una pandèmia, especialment greu a l'Àfrica i no ha existeix cap remei eficaç per a curar-la.

El virus de la SIDA, al contrari d'altres virus, és relativament poc resistent a l'exterior dels cos, de tal manera que a la pràctica només la sang, l'esperma, les secrecions vaginals o la llet materna són realment susceptibles de contenir-lo i, per tant poden transmetre'l. No sembla pas que hi hagi hagut casos de transmissió per altres humors, com llàgrimes, suor, saliva, tos, picades d'insectes, etc.

El dia 1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la lluita contra la SIDA.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Epidemiologia 3 Història Natural 4 Malaltia natural 5 Diagnòstic 6 Tractament 7 Prevenció 8 Despesa sanitaria 9 Referències 10 Articles relacionats

edita Etimologia

Article principal: VIH

Malaltia infecciosa, causada per un o més tipus de virus, que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular, la qual afavoreix la instauració d'altres infeccions i de malalties de pronòstic clínic greu. L'agent causant és el virus anomenat VIH (Virus d'Immunodeficiència Humana), denominació acceptada internacionalment després de la unificació terminològica del virus LAV (de l'anglés Lymphadenophathy Associated Virus) i del virus HTLV-III (Human T-Cell Lymphotric Virus). El VIH és un virus ARN de la família dels retrovirus que conté tres gens principals i altres de secundaris i un enzim, la transcriptasa inversa, que pot codificar l'ARN del virus a l'interior de l'ADN de la cèl·lula infectada. El VIH prové, segurament, de mutacions d'un altre virus, el VIS (Virus d'Immunodeficiència Simiesca), que desencadenen malalties similars a la SIDA en la mona verda de l'Àfrica, probable lloc d'origen del VIH, des d'on s'ha estès a la resta del món.

Degut al seu peculiar sistema de replicació el VIH té un alt grau de variació genètica i, tenint en compte el grau d'homologia genòmica, se n'han descrit dos tipus principals, el VIH-1 i el VIH-2. Del primer hom n'ha descrit dos grups, el grup M (major o principal) amb deu subtipus, anomenats de la A a la J i diferents en el seu grau de transmissibilitat i patogenicitat, i el grup O (de l'anglès outlier, traduïble per "forà", "remot" o "allunyat"). El VIH actua sobre els limfòcits T4 (cooperadors/inductors) i modifica la regulació de la resposta immunològica normal. Els limfòcits T4 són destruïts i s'inverteix el quocient limfocitari T4/T8, de manera que predominen els limfòcits T8 (citotòxics/supressors).

edita Epidemiologia

Els primers casos de SIDA foren descrits a Los Angeles i a Nova York el 1981, i aquell mateix any moria a Catalunya el primer afectat per la síndrome. Des d'aleshores fins al juny del 1996 hom havia confirmat oficialment 1.300.000 casos acumulats en 193 països d'arreu del món, però l'OMS estima en uns 7,7 milions els casos reals, amb una gran incidència a l'Àfrica i el Sud-est asiàtic. A escala mundial, hom calculava en 24.000.000 els adults infectats i en 1.500.000 els nens arreu del món, i les infeccions diàries entorn de les 10 000.

Al final del 1996, a Catalunya hi havia 9.654 casos de SIDA acumulats (224 casos per milió d'habitants), a les Balears 1 118 casos (257 casos per milió d'habitants) i al País Valencià 3.189 (116 casos per milió d'habitants). Els Països Catalans tenien aquest any el 32% dels casos de SIDA acumulats de l'estat espanyol (43.218). Les Balears i Catalunya superaven àmpliament la mitjana estatal de casos per milió d'habitants (162,7). La incidència anual, inicialment en augment, el 1996 mostrava una certa tendència a l'estabilització. El contagi és sempre per via sanguínia directa (de sang infectada a sang del receptor) o indirecta (de semen o secrecions vaginals infectades a sang del receptor). Les pràctiques amb risc de contagi són l'ús de drogues per via parenteral (la més freqüent als Països Catalans), les relacions sexuals (amb un gran increment pel que fa a la incidència de les de caràcter heterosexual), la transmissió vertical (de mare infectada a fill durant l'embaràs, el part o la lactància) i, amb menor freqüència, les transfusions i els trasplantaments.

Actualment a Catalunya (2007), els casos de SIDA es troben per sota dels 200 casos anuals. Afortunadament la millora tant en el diagnòstic primerenc com en els tractaments, la infecció per VIH s'ha convertit en una infecció crònica. Això permet que unes 30.000 persones infectades del VIH puguin dur una vida més o menys normal.

edita Història Natural

edita Malaltia natural

El VIH pot produir bàsicament tres quadres clínics diferents:

1. La primoinfecció, caracteritzada fonamentalment per una síndrome mononucleòsica;
2. L'estat de portador asimptomàtic del virus, en què l'afectat no pateix la malaltia, però sí que pot transmetre-la, i l'aparició d'infeccions més o menys greus i recidivants, tumors específics com el sarcoma de Kaposi i procesos característics del mateix virus com l'encefalopatia. La infecció pel VIH es diagnostica per proves serològiques que detecten anticossos en mostres de sang. Actualment hom disposa d'una tècnica d'estudi de la càrrega viral fonamentada en la PCR ((dna) Polymerase Chain Reaction) que quantifica la concentració de virus en sang, molt útil, a més a més, per al control i seguiment de l'eficàcia del tractament antiretroviral.

Al cap d'un mes aproximadament després de la infecció es produeix un quadre clínic similar al d'una grip, passant sovint inadvertida. En aquests cas el virus pot restar inactiu fins a un període de 10 anys, per mecanismes complexos el virus es reativa produint una viremia generalitzada mermant les poblacions de limfòcits i produint una fallada del sistema immunitari moment en què es poden produir infeccions per altres agents infecciosos poc habituals en persones sanes.

edita Diagnòstic

Els casos de SIDA es diagnostiquen quan el pacient presenta una malaltia indicativa d'una deficiència subjacent de la immunitat cel·lular sense que hi hagi cap altra causa que la justifiqui a més del VIH (diagnòstic per exclusió). Les malalties que pateixen més sovint els afectats per la síndrome són, en l'entorn europeu, la tuberculosi, les pneumònies per Pneumocystis carinii, la toxoplasmosi cerebral, les diarrees (sobretot per Cryptosporidium spp), la corioretinitis per Citomegalovirus, la infecció disseminada per micobacteris atípics i càncers com el sarcoma de Kaposi i els limfomes. El pronòstic de la síndrome és greu: la mortalitat acumulada era del 75% als dos anys, però des del 1996 aquesta xifra ha minvat arran de l'aparició de tractaments específics que retarden la progressió de la malaltia, tot i que no guareixen el malalt.

edita Tractament

La primera teràpia disponible va ser l'AZT o zidovudina, un farmac desenvolupat primerament per a tractar les infeccions per la grip. Des del 1997 hi ha dos grups de medicaments antiretrovirals, els anomenats inhibidors de la transcriptasa inversa (zidovudina o AZT, didanosina o ddI, zalcitabina o ddC, lamivudina o 3TC, estavudina o d4T i nevirapina) i els inhibidors de la proteasa (saquinavir®, indinavir® i ritonavir®), que s'administren combinats. L'associació de tres d'aquests medicaments ha aconseguit disminuir la càrrega viral en diferents grups de pacients als tres anys de tractament. La gran variabilitat genètica del virus dificulta enormement l'obtenció d'una vacuna eficaç per a tots els subtipus existents, que avui encara no ha estat assolida. D'altra banda, els anticossos contra el virus no constitueixen cap mecanisme de protecció, sinó que només serveixen com a marcadors de la infecció. Tot i els avenços en els tractaments, la millor terapèutica segueix essent la prevenció amb mesures d'higiene sanitària, personal i sexual. A Catalunya, com en altres països del món, és obligatòria la pràctica de proves serològiques en els casos de donació i de transfusió de sang, de plasma i de qualsevol hemoderivat i en la donació d'òrgans per a trasplantaments. L'AZT s'ha anat abandonant progressivament a causa dels seus efectes secundaris i que hi ha poques soques del VIH que hi siguin susceptibles a causa de les resistències. Ara per ara s'usen formulacions que contenen diferents principis actius que afecten a diferents punts en la síntesis de les partícules virals. Aquests tractaments no fan desaparèixer la infecció, sinó que mantenen els nivells virals per sota d'un llindar en què no hi ha manifestacions clíniques de SIDA. ^[1]

edita Prevenció

Per a evitar el contagi, és important no entrar en contacte amb el virus tenint en compte les vies de transmissió. Es consideren conductes de risc de contagi del VIH, les relacions sexuals amb penetració, anals o vaginals, sense ús de preservatiu, l'exposició a mèdica davant d'un pacient infectat o compartir material de venopunció (p.ex: xeringues en consumidors de drogues), evitar l'alletament matern en cas de mares infectades i optar per parts amb cesàrea en mares infectades.

edita Despesa sanitaria

Es dona una situació, no obstant, paradoxal en què la despesa sanitària per al VIH es va incrementant any rere any donat que la prevalença de la malaltia va augmentant progressivament. Per això els esforços en salut pública per al VIH haurien d'anar dirigits envers a la prevenció donat que actualment la infecció per VIH no es pot superar, tot i els esforços que l'HIVACAT realitza per al desenvolupament d'una vacuna terapèutica.

edita Referències

1. ↑ Bayès,R.; Pastells,S. i Tuldrá,A. (1996). Percepción de riesgo de transmisión del virus de immunodeficiencia humana (VIH) en estudiantes universitarios. Cuadernos de medicina psicosomática,nº 39, pp 24-31.

Dades epidemiologiques de Catalunya.

edita Articles relacionats

• Memorial Internacional de la Sida

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: SIDA

Aquest article és un esborrany sobre medicina. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.

Aktualny kurs dolara:
dolar amerykański(USD): 2,9551

Online News

---

---